Transcorreguts més de dos anys d’ençà l’entrada en vigor del mecanisme de la segona oportunitat, tot i que l’actual règim regulatori va quedar establert en virtut de la Llei 25/2015, de 28 de juliol, el balanç que hem de fer, sense ser decebedor, és més aviat poc encoratjador. Segons les dades publicades el darrer mes d’octubre per part del Registre d’Economistes Forenses (REFOR), ja s’han superat les 1.000 mediacions concursals, requisit habitual, tot i que no essencial, per a aconseguir, al final del camí, l’exoneració del passiu insatisfet per a aquells deutors de bona fe que compleixin determinats requisits, tant personals com processals.Catalunya és la comunitat autònoma on més cops s’ha recorregut a la mediació concursal, amb un total de 239 sol·licituds, seguida per la comunitat autònoma de València (193) i la de Madrid (188). Ara bé, si durant el primer any d’aplicació, l’aparició de la mediació concursal havia significat un augment del 878%, el darrer any s’observa un accentuat fre en la tramitació d’aquesta institució.
Així doncs, l’efecte crida que tant el legislador com els operadors jurídics esperàvem des de l’entrada en vigor de l’esmentat mecanisme per exonerar el passiu insatisfet no ha estat l’esperat.
Tres són, segons la nostra opinió, els motius que han portat a què milers de ciutadans d’arreu de l’Estat espanyol que es troben en situació d’insolvència i poden, tècnicament, optar a l’exoneració del seu passiu per tenir una segona oportunitat, hagin optat per no fer el pas endavant i iniciar el procediment:
– El complex marc normatiu, que va ser introduït pel tràmit d’urgència, amb mancances de contingut, d’aplicació i contradiccions realment preocupants. A tall d’exemple, encara no queda clar i depèn del tribunal que coneix de cada assumpte, el paper del crèdit de dret públic a l’eventual exoneració, els concrets honoraris del mediador i posterior administrador concursal, la possibilitat o no de plantejar un pla de pagaments si no s’aconsegueix el pagament del crèdit contra la massa i del crèdit privilegiat, etcètera. Tot i això, cal mencionar que, el 15 de juny, els jutges mercantils de Barcelona i el Jutjat de Primera Instància número 50 de Barcelona (encarregat de tramitar els procediments concursals de les persones físiques no empresàries amb domicili a la ciutat comtal) van donar publicitat al seminari on abordaven i acordaven diverses qüestions relatives a l’exoneració del passiu insatisfet, intentant donar llum a moltes de les qüestions dubtoses del text normatiu. Sens dubte, una contribució per a completar la llei i dotar el sistema de seguretat jurídica (i no és la primera vegada que ho fan), que tots els operadors concursals vàrem aplaudir.
– Les constants referències a la imminent reforma del text normatiu. Des de l’entrada en vigor de l’actual regulació, es parla del fet que el text serà reformat, tant per les esmentades mancances com per la necessitat d’adaptar el seu contingut a les recomanacions de la Comissió Europea, amb l’afegit que el bloqueig polític que patia l’Estat feia impossible qualsevol reforma legislativa.
En aquest sentit, destaca l’acord de govern entre Ciutadans i el Partit Popular publicat el 28 d’agost, on els primers exigien, entre d’altres, revisar els requisits per accedir a l’exoneració del passiu per a facilitar una tramitació més eficient del procediment, permetre que els deutes amb Hisenda i amb la Seguretat Social puguin ser objecte de negociació en seu d’acord extrajudicial de pagaments, a més de ser exonerades en la seva totalitat, eliminar l’actual període provisional de cinc anys un cop aconseguida l’exoneració, o flexibilitzar els requisits per a què els deutors més vulnerables puguin cancellar els seus deutes mitjançant la dació en pagament del seu habitatge habitual, mantenint el dret a continuar a casa seva durant el termini de tres anys abonant una renda que no superi el 30% dels ingressos de la unitat familiar del deutor.
– La competència atribuïda als jutjats de primera instància per a la tramitació dels procediments concursals de persona no empresària. En efecte, la Llei Orgànica 7/2015, de 21 de juliol, va modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial, establint que els jutjats de primera instància del domicili del deutor passaven a ser els competents per a la gestió dels procediments. Sens dubte, el legislador partia del fet que els jutjats mercantils es trobaven col·lapsats i de la bonança de la proximitat dels jutjats de primera instància pels deutors de comarques, però la realitat és que la majoria de jutjats es troben més col·lapsats encara que els jutjats mercantils, amb l’agreujant que la legislació concursal no resultava d’aplicació en el seu dia a dia, generant-se constants friccions entre la rígida pràctica civil i la, d’altra banda, pràctica concursal més laxa o semirígida.
Com dèiem a d’altres edicions d’aquesta separata, la regulació actual, sense ser perfecta, resulta un instrument útil per a milers de deutors persones físiques, principalment per a avalistes d’operacions bancàries que no presentin passiu amb organismes públics. La imprescindible reforma, ara que ja hi ha Govern, per a què també trobin cabuda els empresaris individuals i tots aquells amb passius de qualsevol classe, marcarà l’arribada o no de l’esperat i necessari efecte crida per a què molts particulars puguin gaudir d’una autèntica segona opotunitat.
(Font: CRISTIAN VALCÁRCEL Advocat àrea de Concursal a Rousaud Costas Duran SLP cvalcarcel@rcdsip.com i JORDI ALBIOL, Responsable àrea de Concursal a Rousaud Costas Duran SLP jalbiol@rcdsip.com )